squeamish

Crec que mai no he utilitzat ni sentit els mots "repelós" i "picallós". Anava a dir que devien ser paraules típicament valencianes però veig que l'Alcover-Moll diu que el segon és habitual a la Plana de Vic.
De tota manera, segons el mateix diccionari "picallós" significa "Susceptible, que fàcilment es pica, se sent molestat (Plana de Vic)". No sembla, doncs, el mateix que "squeamish".

El CALD dóna el següent exemple: "She's really squeamish and can't stand the sight of blood". Crec que aquí podríem utilitzar els mots "pàmfila", "poruga", "bleda" (="Dona excessivament delicada, aprensiva").

I un altre exemple: "Many cooks are squeamish about putting live shellfish into boiling water."
"A molts cuiners els fa cosa/angúnia posar mol- luscs vius a l'aigua bullent"
També: "molt cuiners tenen manies a l'hora de ...".

Per tant, jo diria: aprensiu, poruc, pàmfil, bleda, maniàtic.

Per cert, em temo que "shellfish" no és el mateix que "mol- lusc" (que no és necessàriament de mar). Tenim cap equivalència en català?

Raül.

Poruc, pàmfil, bleda s'aparten massa del significat de squeamish. Pàmfil i bleda volen dir més aviat "apàtic, poc espavilat", no "aprensiu". Per cert, un bleda també pot ser home, com passa sovint. Picallós tampoc no és exactament squeamish, encara que sí que coincideix amb una part de la definició: "easily upset". I en lloc de maniàtic a mi em sona millor maniós en aquest sentit.

Per tant:
squeamish: aprensiu, repelós, maniós

El problema que hi veig és que ni "aprensiu" ni "repelós" ni "maniós"
serveixen per traduir amb naturalitat els exemples del CALD: "She's really
squeamish and can't stand the sight of blood." i "Many cooks are squeamish
about putting live shellfish into boiling water."

És la primera vegada que llegeixo el mot "maniós".